8 de Març: la dona com a dona

Per Marta F. Soldado

Image
Una dona amb un mirall, 1969. Hakob Hakobyan

What did she do in the room? Why, nothing at all. From the chair, when it had rested her, she went to the window, stretching her arms, smiling, treasuring her anonimity, to look out. She was no longer Susan Rawlings, mother of four, wife of Matthew, employer of Mrs Parkes and Sophie Traub, with these and those relations with friends, school-teachers, tradesmen. She no longer was mistress of the big white house and garden, owning clothes suitable for this and that activity or occasion. She was Mrs Jones, and she was alone, and she had no past and no future. Here I am, she thought, after all these years of being married and having children and playing those roles of responsibility – and I’m just the same. Yet there have been times I thought that nothing existed of me except the roles that went with being Mrs Matthew Rawlings. Yes, here I am, and if I never saw any of my family again, here I would still be…how very strange that is!

(traducció barroera i ràpida) Què hi va fer a l’habitació? Bé, res en absolut. De la cadira, quan havia reposat, anà cap a la finestra, estirant els braços, somrient, atresorant el seu anonimat, per mirar a fora. Ja no era Susan Rawlings, mare de quatre, dona del Matthew, mestressa de la senyora Parkes i de Sophie Traub, amb aquestes i aquelles relacions amb els amics, els professors de l’escola, els comercials. Ja no era mestressa d’una gran casa blanca i un jardí, posseint roba adequada per aquesta o aquella activitat o ocasió. Ella era la senyora Jones, i estava sola, i no tenia passat ni futur. Aquí estic, va pensar, després de tots aquests anys d’estar casada i tenir fills i jugar aquests rols de responsabilitat — I sóc la mateixa. I tot i així hi ha hagut moments en què pensava que res no existia en mi excepte els rols que anaven amb ser la senyora de Matthew Rawlings. Sí, aquí estic, i si mai més no tornés a veure a cap dels de la meva família, encara seria aquí…és ben estrany això!

To room nineteen, Doris Lessing.

Anuncis