Per Eduard López Mercadé. 

20120601-Caricatura Rei

Per via d’urgència i en a penes deu dies des de l’anunci de Juan Carlos I de la seva voluntat d’abdicar, el Congrés li ha servit una llei orgànica a mida perquè la compleixi. O sigui, perquè faci la seva reial voluntat. L’Estat constitucionalista de què gaudim té aquestes coses. Es pot passar gairebé quaranta anys postergant la regulació bàsica referent al seu cap suprem, i la pot resoldre en un parell de berenars. De la mateixa manera que en un cap de setmana es va reformar una Constitució que semblava inamovible. Basta l’acord dels dos grans partits que dominen el Parlament.

Així ha estat aquest mateix dimecres, a la seu del Congrés. La monolítica aliança entre PP i PSOE ha imposat la seva llei, orgànicament. Bé, no del tot monolíticament: hi ha hagut dos desertors en el bàndol socialista: l’un s’ha absentat, i l’altre s’ha abstingut (el basc Odón Elorza). I han donat suport també a la llei UPyD (quan es desenganxaran aquesta regeneradors de la democràcia del PP en una votació important?) i dos partits satèl·lits dels populars, UPN i Foro Asturias. Tot plegat, un 85 % del Congrés, ves per on similar al percentatge del Parlament català a favor de la consulta sobre la sobirania de Catalunya.

Només el grup de la Izquierda Plural ha votat en contra, secundant un clam popular que demana que s’apliqui l’art 92 de la Constitució per sotmetre la decisió sobre la successió del Rei a referèndum. Mariano Rajoy, el president del govern, ha dit en la seva defensa de la proposta de llei que no es tractava de debatre entre monarquia o república, ja que només es tractava de donar compliment a la decisió del monarca (així de clar i poc gallec en aquest cas), tot subratllant la naturalitat del tràmit. Res més natural, en efecte, que la successió d’una generació amb la següent en la Història humana. Rajoy ens ha ensenyat, doncs, que la democràcia, aquesta mania de triar les persones que han d’exercir els poders públics a través de sufragis universals, no és natural. I ha afegit que de tota manera la qüestió està molt clara, perquè els estudis sociològics avalen que la majoria de la població espanyola està d’acord amb la monarquia. Vet aquí doncs, per què l’art. 92 és tan inútil: Rajoy disposa d’una eina molt més eficaç, la sociologia, per esbrinar la voluntat del poble. I fins i tot si la sociologia l’enganya, com aparentment és el cas de la consulta reclamada per la societat catalana, disposa d’una eina molt més eficaç per rebatre-la. Intuïció, omnisciència o revelacions divines, no sabem.

L’encara líder de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha elaborat més filigranes, fidel al seu tarannà fins al final, però el fons de la seva justificació és el mateix: la decisió d’avui era obligada, ja que es tractava de complir amb la llei i la Constitució. Literalment, doncs, la mateixa llei que es votava ja obligava estrictament als termes de la votació. Se segueix que, amb unes lleis tan perfectament predefinides, no ens calen diputats. Es podrien substituir per màquines, amb un considerable estalvi de 350 importants sous. Ha afegit després, el ja dimissionari líder socialista, un argument una mica més sofisticat: votar no, avui, voldria dir que s’impediria al rei Juan Carlos I marxar del tron. Argument de pes, certament, ja que produiria una conseqüència  aparentment inconcebible: engegar una reforma real (que no reial) de la Constitució i el títol de la Corona. Una conseqüència que sens dubte lamentaria la líder d’UPyD, Rosa Díez, que ha demanat al futur nou rei que impulsi la regeneració democràtica.

Està Rosa Díez pensant en una monarquia que,com ha fet ara Juan Carlos, imposi les seves decisions a executiu i Parlament? O només està pensant en un intermediari entre poble i representació que estalviï al president del govern haver de consultar els estudis sociològics?

En tot cas, cap dels partits que han votat a favor de la llei orgànica d’abdicació sembla contemplar la possibilitat de convocar un referèndum com el que convoca la plataforma ¡Referéndum Real ya! Des que va ser aprovada l’actual Constitució al 1978, només s’ha usat el seu art.92 en dues ocasions. Dues soles ocasions han estat reconegudes pels legisladors com de prou transcendència per ser sotmeses a la consulta del poble espanyol: els referèndums de l’entrada a l’OTAN el 1986  -una aposta particular de Felipe González, que va promoure un vot favorable virant en rodó sobre la seva visió a l’oposició-, i el de 2005 sobre la Constitució europea, ventilat amb una molt baixa participació i una àmplia majoria a favor que va resultar inútil en no ser ratificada per diversos països, sobretot dos de tant de pes com Holanda i França.

 Certament, el referèndum és un instrument incontestablement democràtic i, si no l’única ni potser la indispensables forma d’implementar una democràcia més directa -més real, com li agrada dir al moviment del 15-M-, sí una base important per la millora del nivell democràtic d’un país. Un nou mandat monàrquic que neix a cops d’estudis sociològics per marginar la consulta directa no apunta precisament cap aquesta millora. Però potser el bipartidisme, si els mateixos estudis sociològics no enganyen, ha prestat amb aquesta votació aclaparadora en favor de l’abdicació un dels seus últims serveis a la monarquia parlamentària instaurada pel rei que ara es retira. La sotragada a les passades europees apunta a un panorama polític molt més diversificat i a una representació parlamentària molt més multicolor.

Rajoy té poc temps ja per estudiar detingudament aquests informes. La monarquia, que neix com la il·lusió de l’estabilitat i la permanència del poder, pot permetre’s un temps de reflexió més llarg. Però estarà disposat a concedir-li un poble al qual se li nega el dret a repensar els fonaments del règim polític amb què es governa?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s