Per Eduard López Mercadé   5499655064_9a971689da_z Acabem de començar un any més. .. O aquest 2015 no serà un any més? Almenys, no es pot dir que no comenci carregat d’expectatives, potser de temors, potser d’esperances. Com que la divisió del temps en períodes anyals no deixa de ser una convenció, també és usual encomanar als canvis d’any aquestes previsions de canvis, però no sembla arriscat dir que hi ha un ampli consens a veure enguany com un període on poden prendre’s decisions, esdevenir situacions i generar actuacions que tinguin una important transcendència. A nivell nacional, no cal dir, el pati està agitat políticament. Es tracta d’un any on concorren nombroses conteses electorals. Per al maig, les municipals, per a novembre les generals, i per a setembre unes autonòmiques adjectivades de plebiscitàries que es present decisives en un hipotètic procés d’independència de Catalunya. Tanmateix, també podrien resultar decisives unes municipals, en primer lloc com a pedra de toc de l’acord entre CiU i ERC, i en segon lloc per posar a prova també l’emergència de noves formacions polítiques nascudes dels moviments de protesta contra la crisi. Igualment, en les generals, la presència d’aquestes noves formacions polítiques, singularment del fenomen Podemos, sembla assegurar un canvi radical del mapa polític, i com a mínim la fi del bipartidisme que domina el panorama del govern de la democràcia espanyola nascuda de la Constitució del 78. I, per si faltés res, eleccions anticipades a la presidència del Barça abans de l’estiu! A nivell internacional també cal apuntar una combinació de factors coincidents, ja siguin certs per haver estat prefixats o incerts però pronosticables amb raonable marge de certitud. Entre els primers, el mapa europeu té pel davant des de l’entrada de Lituània a l’euro amb el canvi d’any, a les incògnites que sobre el mateix euro despleguen les eleccions gregues on Syriza pot alterar el mapa polític tradicional, en una avançada del que podria fer Podemos entre nosaltres. A nivell global, l’any haurà d’acabar amb la cimera sobre el canvi climàtic que ha d’efectuar-se a París, possiblement encara amb els efectes de la davallada del preu del petroli que ha reforçat el dòlar i ha enfonsat algunes de les economies dependents de l’exportació del cru. És el cas de Rússia, que pot enfrontar-se a una crisi econòmica que encara pot provocar més moviments d’inestabilitat en el seu entorn geogràfic atapeït de conflictes. París ha estat precisament l’escenari del primer gran sotrac informatiu internacional, amb l’atemptat patit per la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo. Un brutal atemptat que torna a posar davant els ulls occidentals els conflictes més calents del planeta, que tenen en molts casos el món musulmà com a protagonista: Síria, Iraq, Afganistan/Paquistan, zones del nord de països gegantins com Nigèria o Mali, Somàlia… Conflictes enquistats que no tenen ni tan sols una cita com la de l’escalfament global per matisar l’escepticisme sobre les solucions possibles. 2015 és també un any d’efemèrides, i algunes tan significatives com els 40 anys de la mort de Franco que coincidiran si fa no fa amb les eleccions que s’endevinen més transcendents des de molts anys per al règim instaurat després d’aquell 20 de novembre. També serà, al setembre, el 70è aniversari de la fi de la Segons Guerra Mundial, just quan una de les ombres que s’abaten sobre Europa és l’ascens de els opcions totalitàries i xenòfobes davant els estralls de la crisi econòmica o les amenaces terroristes com les revelades a l’atemptat de París. També s’esdevindran els 150 anys de l’abolició de l’esclavitud dels Estats Units, quan el país compta amb un president negre debilitat per les derrotes electorals recents i es troba enfrontat a un món en ebullició on el seu paper de primera potència sembla més qüestionat que mai. A nivell cultural, la Generalitat ha decretat l’any Ramon Llull en commemoració dels 700 anys de la mort del gran savi de prolífica i polifacètica obra. Podria resultar una magnífica excusa per estendre els ponts, no solament cap a altres zones del mateix àmbit cultural, com les Illes on el govern del Partit Popular haurà d’enfrontar-se també al maig a una revàlida que no sembla tenir gens assegurada, sinó cap a altres cultures amb les quals el llegat literari de Llull podria servir d’inigualable símbol de confluència. També celebrarem –una manera de dir, és clar- els deu anys de la mort de Jesús Moncada, una excel·lent excusa per revisar l’obra d’un dels autors literaris catalans contemporanis més importants. Com ho va ser sens dubte Joan Sales, amb la seva monumental novel·la sobre la Guerra Civil, “Incerta glòria”, que si les previsions no fallen haurà de ser cita inexcusable en la seva posada en escena a càrrec d’Àlex Rigola al Teatre Nacional. Queda per determinar si es podrà materialitzar la cimera especial sobre desenvolupament sostenible projectada per l’ONU. Molt possiblement el planeta ja no ens deixa gaire marge de temps per replantejar els límits del mal anomenat creixement que compromet el futur de la nostra espècies sencera. Ni gaire temps més per començar a fer girar la truita i aconseguir que l’adjectiu sostenible ja no tingui sentit al costat de desenvolupament, perquè tots hàgim entès que només es podrà parlar de desenvolupament quan garanteixi les condicions de vida de les generacions que han de succeir-nos.     Eduard López Mercadé

Anuncis