Per Sílvia Cabezas d’Alcalà.

 

Sabates negres de taló alt.
Sabates negres de taló alt

Deu centímetres més a prop del cel“, de la directora gallega Raquel Rei, és un documental que versa sobre la construcció de la variable gènere. Quins són els patrons que defineixen la nostra feminitat?  A través de la icona que representen les sabates de taló, Rei reflexiona sobre la cosificació de les dones i qüestiona els cànons estètics.  En relació amb això, cal clarificar les diferències remarcables entre les variables “gènere” i “sexe”. Lluny de ser sinònimes, s’entén per “gènere” el rol (és a dir, les funcions) i la posició social (lloc que l’individu ocupa dins l’estratificació social i la situació que manté dins les relacions socials) que la societat assigna a les dones pel fet de ser dones i als homes pel fet d’haver nascut homes. El “rol” s’explica pel “sexe” -els trets físics i biològics- i ve determinat per qui ostenta el poder en unes relacions de desigualtat. En altres paraules, els trets biològics són el pretext per justificar aquestes desigualtats.  Si bé les sabates de taló, avui en dia, esdevenen un calçat exclusiu per a les dones, amb una important càrrega simbòlica; fa uns mesos la marca de bolígrafs BIC va llançar una campanya publicitària polèmica i sexista.  BIC “for her” (BIC “per a elles”) il·lustra a la perfecció això que comento, ja que anunciava un bolígraf funcional exclusiu per a dones.

Campanya publicitària "Bic for her" (2012).
Campanya publicitària “Bic for her” (2012).

Em pregunto si els mitjans de comunicació són motors d’igualtat entre homes i dones, de canvi, o bé, de retrocés clamorós.  Precisament, l’article “Palabras con prejuicios” d’Álex Grijelmo (El País, 01/06/2013) analitza el discurs i el contingut dels  programes de TV de xafarderies. Uns espais televisius que transmeten uns models socials anacrònics i rancis (per exemple, Tele5), tot reproduint les característiques del patriarcat.  S’identifica la felicitat amb tenir companyia sentimental (a qualsevol preu per escapar a la solitud). No tenir-ne significa patir una vida desgraciada. És una evidència, per tant, que els missatges que rebem de certs productes “tele-escombraria” van per aquesta línia. Però, quin és el seu grau d’influència en la població? Es fa estrany observar com les noves generacions reprodueixen, en bona mesura, el model del patriarcat, malgrat en som crítics. El pes social del patriarcat encara és molt gran (sobretot, a casa nostra on les polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar són gairebé inexistents). També podríem fer referència al fenomen del “sexisme inconscient”. Sembla superat, però encara el tenim ben viu, en ocasions de forma subliminal, en l’imaginari col·lectiu (en la manera d’entendre la vida i en les pràctiques socials quotidianes). La construcció de la variable “gènere” (la “masculinitat” i la “feminitat”) és objecte d’estudi de moltes disciplines. La configuració cultural dels patrons i hàbits socials, com també, de la seva interiorització per mitjà del procés de socialització (agents socialitzadors: família, escola, amics, entorn social, mitjans de comunicació, treball, religió, etc.) són claus per entendre la dificultat d’eradicar tòpics i convencionalismes “casposos”.

Segons la professora de la UAB i experta en qüestions de gènere i comunicació, Joana Gallego, el discurs dominant masclista palès en el món periodístic i publicitari, sovint i lamentablement, compartit tant per homes com per dones, reforça el subjecte “Elles”(en comptes de ressaltar el nom i cognoms de la protagonista de la notícia), acompanyat d’adjectius com ara, “belles”, “reines”, “sirenes”,… En el cas de l’esport o de la moda és habitual l’ús d’aquest llenguatge: “La reina de París contra la princesa de l’aigua” (titular metafòric que fa referència a dues tenistes) en contraposició a “Messi arrasa” o “Nadal evita la tècnica”. Es tracta d’un discurs que reprodueix els prejudicis i els estereotips. I, alhora, aquest llenguatge perpetua la discriminació, el masclisme i el sexisme (són una forma de violència), inscrit en el model familiar patriarcal. En l’era digital, sorprèn que el model patriarcal sobrevisqui. Tant la feminitat com la masculinitat s’expliquen culturalment. Els arquetips són productes culturals que s’han creat socialment. Kenneth J. Gergen -psicòleg que comparteix força l’òptica de la sociologia crítica- interpreta les nostres emocions individuals i respostes comunicatives en clau cultural i no pas biològica. Les emocions en el camp de les “normes implícites” en societat (els hàbits, els costums, etc.) són reconegudes i legitimades per la nostra cultura. La socialització és clau per entendre “el perquè” ens comportem d’una manera i no pas d’una altra. Qui determina que algunes conductes siguin etiquetades com a “normals” i d’altres com a “estranyes”, o fins i tot, “desviades”? Per exemple, la manera com afrontem la mort a Occident (gairebé com un tema tabú) és ben diferent a la d’altres cultures.  Segons  Gergen, els individus deriven del procés de relació. I, per tant, la confluència relacional explica els rols individuals en societat. En aquest sentit, la ràbia, la tristesa o l’alegria són reaccions, en part, condicionades per la manera d’entendre la vida en cada comunitat i en cada moment històric. Un altre exemple, què entenem per felicitat? Tenir parella? Tenir fills? Tenir diners? Les convencions socials encara tenen un pes important a l’hora d’influir en els nostres comportaments, llenguatges, discursos, converses, etc. Escapar dels convencionalismes ens fa lliures, però no tothom, en democràcia, està disposat a pagar el peatge del càstig social front la dissidència. Des d’Occident sovint només es condemnen els abusos que pateixen les dones a d’altres indrets del món, silenciant determinades pràctiques associades a la moda i a l’estètica que també ens fan presoneres d’uns dictats, més que qüestionables (com ara, fer règim per tenir un cos esquelètic i famèlic o depilar-nos el cos).

Paral·lelament, Gergen fa referència a la “validació” dels sentiments. És a dir, malgrat que estiguem sols, la meva tristesa respon a la interacció amb d’altres persones o amb les pròpies convencions culturals: “Estic trista perquè tinc 30 anys i no he aconseguit fer realitat les expectatives socials” o “Estic trista perquè el noi que m’agrada no em fa cas”… Ara bé, per què la gent està trista per quelcom que algú ha dit que és motiu de tristesa? Quin disbarat, oi? Lamentablement, en moltes ocasions és així. La gent acaba problematitzant allò que prèviament algú ha etiquetat com a problemàtic. Qui és aquest “algú”? El pes de la tradició i el poder dels sectors dominants d’una societat.  De ben segur que podem trobar d’altres exemples…  L’exemple del sentiment de culpa és molt apropiat i, més, clarificador. Per què davant de la pobresa la resposta ha de ser la caritat i no pas la revolució? Per què els patrons estètics esclavitzen i fan sentir-se a disgust amb un mateix? Davant d’això, només se m’acut apostar per la desobediència deguda i la desnaturalització d’allò que algú va dir/diu que era/és “normal”.

Anuncis

One thought on “Resistència als vells arquetips femenins

  1. Llegeixo avui a l’ARA (tot avui):
    L’extracte estadístic de les dones assassinades per violència domèstica el 2013 (48) diu que el 27 % eren dones menors de 30 anys. Segons les denúncies rebudes, la violència domèstica afecta sobretot a noies menors de 20 anys i l’exerceixen homes entre 24 i 28 anys.
    Un estudi del CIS mostra que un de cada tres joves considera “normal” controlar els moviments de la parella, horaris, relacions, gustos, etc.
    El flamant govern “revolucionari” de Syriza no té cap dona entre els membres del gabinet. Alfonso Ussía (La Razón) ho critica durament, dubta de la consciència igualitària del líder de Podemos i es proclama feminista. Fa dies escrivia: “crec que una considerable proporció de dones amargades, descontentes amb elles mateixes i envejoses de belleses no concedides s’apunten a tot tipus de moviments feministes per desfogar les seves frustracions”.
    Així anem…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s