Per Víctor Juan Abelló. 

Portada_Vincent

Atenció! Ja arriba! Annie Clark entra solemnement a palau però no ho fa cavalcant, sinó quasi levitant. St. Vincent, el personatge que la nord-americana ha anat modelant al llarg dels anys, s’ha fet ja amb el tron. Un personatge d’extrema però estranya bellesa, que en alguns moments sembla fet de cera. Annie ho sap i així ho fa saber. Al seu servei…

Molts músics es debaten sempre entre el món propi i el món aliè; entre experimentar per a satisfer la pròpia curiositat o crear quelcom que pugui ser acceptat. I Annie té el privilegiat do de saber trobar l’equilibri entre aquests mons. Cada àlbum de St. Vincent es converteix en un pas gegant cap a aquella esfera on ella es troba més còmoda, entre aquest regne on ella n’és la suprema sobirana i el vast imperi musical. Però l’exèrcit continua sent el mateix: melodies pop assequibles, ràfegues de guitarra elèctrica, ritmes pertorbats i garlandes d’electrònica… i per sobre de tot una veu angelical i la seva actitud de falsa innocència, que es radicalitza encara més en directe.

D’aquest nou àlbum en destacaria la frenètica “Birth in reserve” o la robòtica “Every tear disappears”, però especialment “Regret”, una potent peça rock a base de garrotades de guitarra elèctrica i veus quasi espectrals, i “Digital Witness”. Al ritme d’una magnífica fanfàrria de l’era moderna, St. Vincent critica el món digital que penetra fins al fons de la nostra ment. Molts ja som fidels acòlits de St. Vincent. L’has provat ja, tu?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s