Per Eduard López Mercadé

 

6993540819_7b5e2f9766_b

 

Ens plantem al cap de setmana de Carnaval amb l’anunci d‘una vaga al futbol català convocada per… la Federació Catalana de Futbol. Es tracta d’una broma pròpia d’aquesta fita del calendari anyal on el món es pot capgirar amb llicència dels poders establerts? No, es tracta de l’anunci real fet pel president de la Federació Catalana, Andreu Subies, en roda de premsa aquesta setmana.

Tanmateix, la notícia pot semblar realment carnavalesca: perquè es convoca en un cap de setmana en què, llevat de la categoria regional màxima, la Tercera, no hi ha competició, perquè ha estat comunicada aparentment per sorpresa als clubs afectats… Tot i això, en el sector hi ha assentiment general sobre la gravetat dels motius que han dut a aquesta insòlita convocatòria (tot i que no és l’única, Astúries ja es va avançar fa una setmana). Els motius no són altres que la nova normativa en matèria de fiscalitat que el Govern espanyol va aprovar l’any passat. Reglamentació que, entre d’altres coses, obliga a tributar a Hisenda els monitors i entrenadors esportius, com també l’aplicació de la llei de transparència.

En realitat, la influència d’aquesta llei, aprovada pel govern espanyol el passat de desembre i ja en vigor, és només una aplicació al sector esportiu d’una normativa que ha afectat tot el món de les entitats sense ànim de lucre i que les té, alternativament més que preocupades i en peu de guerra a mesura que es va estenent l’eficàcia jurídica d’aquesta regulació. En substància, la llei aplica a totes les entitats sense ànim de lucre que rebin determinats mínims de subvencions públiques l’obligació general que marca la llei de fer públic, directament a la pàgina web de l’entitat o per qualsevol altre mitjà de comunicació i difusió de l’entitat, l’import rebut de les subvencions o contractes concedits per part de l’Administració Pública, l’ús que es fa dels diners rebuts i les funcions que desenvolupen els seus directius, així com l’estructura de la junta. Paral·lelament, la normativa fiscal que entra en vigor igualment el 2015 obliga aquestes entitats a dur una comptabilitat detallada, declarar totes les subvencions que rebin i liquidar l’impost de societats.

L’abast d’aquesta normativa, doncs, depassa el món esportiu i de fet té revolucionat tot el món associacionista. Es tracta d’una normativa estatal, en efecte, però no cal dir que a Catalunya té singular pes  el teixit associatiu, aixecat amb l’esforç quotidià i desinteressat de milers de voluntaris que no estan, en canvi, preparats tècnicament per dur a terme les noves obligacions, ni podran assumir la nova càrrega de temps -i de vegades d’obligacions pecuniàries- que comporta.

Es pot sospitar que es tracta d’una maquiavèl·lica ofensiva del govern Rajoy per castigar una societat, la catalana, que percep com hostil? Una presumpció que reforçarien unes estimacions del secretari general d’esports de la Generalitat, Ivan Tibau, segons les quals el 95% de les inspeccions de treball a clubs esportius han estat a Catalunya, i han implicat importants sancions en alguns casos milionàries i posant en perill la viabilitat de clubs centenaris d’aquest país. 

Coneixent precedents del tipus d’intervencionisme del govern actual del Partit Popular, com la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local aprovada l’any passat, i tota la bateria de normes estatals que no solament tendeixen a apropiar-se dels àmbits regulats per les comunitats autònomes, sinó a desterrar les iniciatives que sorgeixin realment de els bases socials, la conclusió es fa evident: molesta al poder central tot allò que defugi la uniformitat, igual que molesta la rèplica i autoorganització de la societat. El braç armat dels ministres de l’Interior i de Justícia entra aquí en joc per implantar noves mesures penals de repressió de les mostres de protesta en espais i mitjans públics.

No es tracta només d’una òptica centralista. Es tracta de defensar els interessos dels lobbies del poder participat pels alts aparells de l’Estat. Quan comprovem que un dels sectors clau d’aquest conglomerat de poder, l’energètic, va rebre un dels primers cops demà del govern del PP, i que el va fer recaure sobre la xarxa de petits generadors d’energia, suprimint les ajudes i castigant l’autoconsum de les energies alternatives, podem comprovar quina mentalitat de base presideix el que està lluny de ser un grapat de mesures desconnectades i arrauxades. Pel contrari, es tracta d’una política concertada i meditada per esclafar els residus de resistència de la societat civil als seus models d’explotació i espoli. Lisa y llanamente, com deu dir el Sr. Rajoy en la intimitat.

Compte que l”esperit carnavalesc, el que quedi del seu  genuí sentit de subversió dels ordres establerts i de sàtira del poder, no sigui el següent objectiu d’aquesta autèntica croada dels de dalt.

 

Anuncis