Sobre la llibertat d’insultar

xiulada Copa Rei

Per Eduard López Mercadé

 

El constitucionalisme és, en origen, una doctrina arrelada profundament en els principis democràtics. Neix bàsicament en l’anomenada Edat moderna, en la lluita contra les apropiacions del poder per part de les monarquies absolutistes, si bé enllaça amb tradicions anteriors que podríem considerar protodemocràtiques, si no veritablement democràtiques com les constitucions de les polis gregues, o el pactisme vigent en els regnes de la Corona d’Aragó des de la Baixa Edat Mitjana. El pacte, precisament, entre els membres considerats representatius de la societat, és el nucli central de la teoria constitucionalista, i el seu objectiu essencial és la delimitació del poder del govern per normes clares i estables.

Com totes les teories, tanmateix, pot ser calculadament manipulada pel poder. El constitucionalisme espanyol fundat en el mite original de la Transició Modèlica, ha esdevingut avui una forma d’emmascarar la crisi de l’Estat a què va donar llum aquest mite fundacional. La prova del cotó podem buscar-la reiteradament en les sentències del seu garant màxim, el Tribunal Constitucional (TC) creat per la norma fonamental de 1978.

La sentència donada a conèixer ahir, segons la qual el Constitucional anul·la l’impost sobre dipòsits bancaris creat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 2012, és una bona mostra de la crisi dels valors que aquest constitucionalisme oportunista diu defensar. D’una banda, perquè s’empara en una primacia no existent en el model original entre lleis estatals i autonòmiques, fent prevaler la llei de finançament autonòmic sobre una llei d’un Parlament autonòmic sense invocar la divisió competencial que és la pedra angular del dit estat de les autonomies sobre el qual -encara avui- els seus defensors s’omplen la boca titllant-lo del més descentralitzat del món. Al marge que l’impost s’anul·li pel defecte formal d’haver estat creat per decret i no per llei, el principi que emmarca el TC és una preeminència de l’Estat central que es podria dir creada ex novo per ses il·lustres senyories, els seus membres.

Encara més greu, un altre aspecte de la crisi de valors constitucionals és no el que diu el TC, sinó el que no entra a analitzar: que l’Estat hagi creat un impost només per evitar que sigui aplicat per unes comunitats autonòmiques concretes, partint de la base d’aplicar un tipus zero, suposa un clar frau de llei, principi que ses senyories ni es plantegen.

La sentència del TC coincideix en el temps amb l’anunci de l’obertura d’expedients informatius per part de la Comissió Estatal contra la Violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, organisme dependent del Ministeri d’Educació -el del Sr. Wert-, contra associacions que presumptament haurien promogut una xiulada contra l’himne espanyol durant la final de Copa del Rei de futbol jugada dissabte a Barcelona. Basa la seva resolució en la nova i flamant Llei de Seguretat Ciutadana, que preveu importants multes per ofenses o ultratges a Espanya, les comunitats autònomes i entitats locals, o a les seves institucions, símbols, himnes o emblemes, efectuades per qualsevol mitjà. No content amb això, el govern del Partit Popular anuncia canvis legals per aconseguir que els insults als símbols nacionals no estiguin emparats per la llibertat d’expressió i siguin perseguits… penalment. La fractura amb un model garantista de les llibertats fonamentals avança a marxes forçades, davant la mirada complaent de l’oposició i l’atiament dels mitjans reaccionaris de la capital de l’Estat. 

La doctrina del TC ha asssentat llargament que la llibertat d’expressió no pot cobrir l’insult a persones i institucions, quant atempten al seu honor, però ara avancem cap a la defensa de l’honor, no ja de persones individuals o col·lectius organitzats, sinó contra símbols, nacions senceres en definitiva. Curiosament, i com sempre, aquells que clamen des del constitucionalisme racionalista contra els nacionalismes identitaris, són els que dirigeixen aquesta croada en defensa de les identitats patriòtiques.

S’ho empassarà també el TC, si el Codi Penal arriba a encabir un despropòsit tan enorme?

 

Anuncis