Llença el vot i calla

Per Miquel Mur

http://www.gran-hermano-15.com/
http://www.gran-hermano-15.com/

 

El president de RTVEJosé Antonio Sánchez, interpel·lat sobre la baixa audiència assolida pel canal públic amb el seu especial sobre les eleccions catalanes, va dir dilluns, amb una presència moral que esparvera, que aparentment aquell tema no va interessar els espanyols, que van optar  preferentment per seguir el “Gran Hermano“. La resposta oculta que la Sexta va superar de llarg l’audiència de la Uno amb el seu especial també de les eleccions, però és cert que el share de l’etern reality de Tele5 va assolir la més alta quota. No tinc dades, però m’ensumo que tres quarts del mateix passa amb la part de Catalunya  que va acudir a votar,  en gran nombre aquest cop, a les candidatures unionistes. Bàsicament a C’s, però també al PSC i al PP.

Potser aquesta és tota la mobilització que els demanen als seus electors els partits unionistes i els grupuscles que els van ajudar (il·legalment) en aquesta campanya (SCC). I els qui els paguen (no sé si il·legalment, en forma opaca en tot cas): echa el voto y mira Gran Hermano. I potser aquesta és tota la mobilització que bona part dels seus electors demanen: poso el vot i tu fas, i deixa’m seguir el Gran Hermano (quin nom més escaient, fet i fet!).

El que sí sembla clar és que els partidaris del Sí guanyen per pallissa en termes de mobilització, convicció i fins i tot creativitat. I així i tot, l’independentisme sembla topar amb un sostre difícilment penetrable, que geogràficament és més evident en les àrees tradicionalment abstencionistes en les autonòmiques, el famós cinturó roig barceloní, que avui sembla haver-se decantat cap al taronja, i bona part de l’altra zona metropolitana, l’articulada al Camp de Tarragona. És així que l’augment de la participació espectacular d’aquests comicis en relació a tots els precedents registrats a Catalunya no va poder ser capitalitzat per les dues candidatures independentistes, encara que sí van augmentar en termes absoluts els seus vots.

Un indicador, amb tot, el d’aquest progrés, que cal observar amb deteniment. Pot resultar, en una visió a llarg termini, que la percepció dels sostres de l’independentisme resulti falsa. Ben mirat, des dels primers 80  no paren de créixer, des de nivells simbòlics fins a fregar ja els dos milions de vots favorables, i prop del 50 % d’un volum de participació que aquest cop ha superat el 77 %, però que no és gens clar que es pugui repetir en el futur . La qüestió a escatir en els mesos propers és si podrà sostenir el pols amb un unionisme que sembla haver de moure’s menys per obtenir idèntics resultats. En d’altres paraules, si podrà continuar exigint dels seus electors una mobilització que, si bé sembla que de moment no l’està desgastant en termes de suport, sí crea tensions i conflictes interns a cada nova passa que ha de donar. La prova és el debat sobre si ha de mantenir com a candidat a la presidència Artur Mas, debat que pot fer descarrilar l’entesa entre Junts pel Sí -que de moment sembla haver superat les primeres vacil·lacions de precampanya sobre aquest punt-, i la CUP. Una entesa necessària per avançar. I fins i tot, potser, per no retrocedir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s