Això és el que esperen que fem

Per Eduard López Mercadé

Pere Virgili (Ara.cat)
Foto: Pere Virgili (Ara.cat)

Un dels tòpics del cinema de gènere, del gènere bèl·lic, és el de l’oficial tranquil, revestit de la impecable autoritat de la seva experiència i de la seva integritat, que alliçona els seus soldats amb la tàctica millor per a la següent batalla, i que en rebre un suggeriment del també tòpic col·laborador entusiasta però eixelebrat, li replica: “Això és el que esperen que fem”.

La paròdia del tòpic es pot trobar en algunes de les mostres del gènere que també ha donat amb abundància Hollywwod, aquell que se’n riu -amb més o menys gràcia- dels tòpics dels gèneres seriosos. En recordo alguna de divertida, com la de Robert Stack resolent per mètodes ben curiosos la crisi aèria a la primera escena d’ “Aterriza como puedas”.

La reedició d’aquest tòpic es troba aquests dies amb la intervenció, de nou, de la Guàrdia Civil en l’agitat moment polític català. Just quan el procés depèn, almenys en la fase actual, de la formalització d’un acord entre Junts pel Sí i la CUP per tancar un acord de govern, i la CUP continua enrocada en la seva posició de no donar suport a la investidura del candidat de Junts pel Sí, el president en funcions Artur Mas, la Guàrdia Civil desembarca a un seguit de seus de Convergència i d’empreses públiques catalanes com Infraestructures de la Generalitat, i fa escorcolls durant hores i detencions de diversos responsables, entre ells el tresorer de Convergència.

Sospitós? sembla que per alguns, no. A part de la claca habitual de la premsa madrilenya -alguna capçalera de la qual fins i tot es va avançar a la notícia-, molts entusiastes portaveus de partits d’aquí mateix s’han apressat a esquinçar-se de nou les vestidures davant la corrupció del govern Mas. D’alguns, unionistes o tercersviïstes, no es pot esperar més, però que el portaveu de la CUP es llancés al ring a repartir bufetades cap als convergents, potser no tothom ho podia esperar.

No ja pel principi de presumpció d’innocència -o és que l’acció policial ja és un dogma papal?-,  sinó potser per vergonya o dignitat, podrien haver pres exemple del sonat comandant Stack i preguntar-se: no era això el que esperaven que féssim? O seria ser també uns sonats?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s