Per Carla Mallol Güell

PhotoPin
PhotoPin

 

Quin és un dels temes per excel·lència en una sobretaula nadalenca, entre torrons i copes de cava? Política? No, i ara, ja en tenim un bon fart! Societat i temes d’actualitat? En tenim la pipa plena! No m’atreviria a parlar de les sobretaules d’altres països, però a casa nostra, els pets, les llufes, els acudits verds i els mecagun tot en són els gran protagonistes.

 

És sabut per a tothom que els catalans som uns escatològics. No és mite ni exageració: l’escatologia és un dels trets identitaris del poble català.  Quants sinònims  i derivats del verb cagar tenim en català?  Cagadéus, cagadubtes, cagall, cagalló, caga-ràbies, cagarel·la, caguelis, caguete”, cagamandúrries… I la llista podria ser inesgotable. De fet, Joan Coromines recull en el seu diccionari cent derivats del verb cagar. I quantes dites i refranys? Anar de cul, anar-se’n a cagar a la via, cagar-se en algú, enviar  algú a cagar, cagar-la… Semblem obsessionats en fer cagar a tothom i en cagar  tothora!

 

Heu provat mai d’explicar dites catalanes a gent de fora? O explicar la nostra tant arrelada tradició de fer cagar el tió o la figura del caganer en el pessebre? La vesprada del dia 24 de desembre, mentre a la resta d’Europa, el Pare Noel, l’àngel Gabriel o qualsevol altra figura carismàtica els deixa regals sota l’arbre o dins dels mitjons,  les famílies catalanes ens reunim al voltant d’un tronc (sí, un tronc!) amb cara, ulls i barretina (o sense) per a fer-lo cagar. És en aquest moment quan el nostre interlocutor foraster  ens mira amb els ulls oberts de bat a bat i repeteix: cagar?. Doncs, sí, cagar! A Catalunya els regals es caguen, vés per on! Pensant que els hi prenem el pèl, ens pregunten: i com ho feu per fer cagar un tronc?. I ara, quines preguntes! Doncs, a bastonades, tot cantant cançons tradicionals. En aquest punt de l’explicació i després d’haver-li ensenyat alguns vídeos al Youtube i imatges al Google, el nostre interlocutor acostuma a seguir desconcertat. Cada dia em sorpreneu més, els catalans! Que no en teníeu prou amb el caganer?, va ser la reacció d’una amiga castellana (de la profunda Castella quixotesca). I de fet, que no en tenia, de raó?

 

La nostra obsessió per la defecació és massa: som uns escatològics de mena! Però, què vol dir ser escatològic? Etimològicament, la paraula escatologia prové de dos significats completament oposats. Per una banda, es refereix al conjunt de creences teològiques relacionades amb el més enllà (és a dir, amb la mort) i per l’altra, al coneixement relacionat amb els excrements. Segons l’IEC, la primer accepció d’escatologia prové del grec eschatos (final) i logia (estudi); en canvi, la segona accepció prové del grec skor, que vol dir excrement, i logia. Per tant, escatologia és alhora l’estudi del Més Enllà i de tot allò relacionat amb la defecació. Curiós, oi? A casa nostra, però, les dues escatologies conviuen perfectament i en aquestes dates nadalenques  encara més. La figureta del popular caganer, amb el cul enlaire, llueix en tot pessebre català, ben  a prop dels tres reis de l’Orient i la figureta del Jesuset acabat de néixer. I qui s’atreviria a qüestionar l’harmonia del pessebre?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s