Per Eduard López Mercadé

www.mon.cat
http://www.mon.cat

L’assemblea d’ahir de la CUP a Sabadell deu ser un dels casos més insòlits de la democràcia parlamentària occidental recent: una reunió d’un grup minoritari que manté en expectativa tot un país i tot un Estat. Tant el procés previ, com el desenvolupament, com el desenllaç, corresponen a una d’aquelles trames que només els més destres guionistes de ficció saben mantenir, amb tants girs imprevistos que no trencar el fil sembla utòpic.

Molts, tanmateix, diran que els guionistes, definitivament, van perdre el rumb i van fer descarrilar el seu propi guió. O, si més no, la direcció va resultar no estar a l’alçada de l’exigència del guió. Probablement perquè els directors van dimitir de les seves funcions en ares d’una puresa assembleària que en alguns moments va fregar el ridícul (entrada d’elements unionistes coneguts a l’assemblea, vots nuls amb caricatures obscenes, el mateix resultat d’empat difícil d’empassar-se, etc). Sobretot en la roda de premsa que la direcció va oferir al final, la conclusió va resultar decebedora. Lluny de saber extraure una conseqüència viable dels resultats, la direcció va passar la pilota al terrat de Junts pel Sí de nou. Delirant. Com a mínim, després d’aguantar estoicament hores a l’inhòspit entorn del pavelló de Sabadell, la premsa es mereixia el premi de poder preguntar, que insòlitament se’ls va negar.

Tot plegat, va semblar una innocentada abans dels Sants Innocents, i potser no mereix gaire comentari. Algunes reflexions, tanmateix, em semblen oportunes:

-El desenvolupament de l’assemblea mostra una cosa que ja sabíem: la CUP és molt lluny de ser un grup monolític, i està fragmentat en molts grupuscles que no tenen en la cohesió interna tampoc un valor sagrat -cosa que ni està malament ni bé, simplement és un tret característic d’un moviment que té en el sistema assembleari una base de funcionament-. Ara bé, sí que es va palesar una divisió essencial i ben bé al 50%: entre els que anteposen la lluita contra la injustícia del sistema capitalista, i els que en el moment actual anteposen la lluita per l’alliberament nacional català.

-Potser la lògica i coherència obligaria, així, a la direcció del grup parlamentari, a acceptar que es troba en una situació minoritària que hauria de fer-li respectar la prioritat dels objectius que l’uneixen a Junts pel Sí. Però no sembla que de moment hagin acceptat aquesta conclusió.

-El sistema assembleari, quan és massa obert, ha d’acceptar les interferències no desitjades i les trampes dels que sempre juguen a torpedinar el contrari. En aquestes condicions, l’assemblea d’ahir no sembla afavorir la idea d’un exercici de democràcia transparent.

És clar que les innocentades tenen una virtut, usualment: vacunen els qui la pateixen contra el mateix engany en el futur. O no sempre: depèn del grau de santedat del patidor. O de la seva voluntat d’autoengany.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s