Per Maria Vilanova i Vila-Abadal

“Pensaments, reflexions, bajanades i cabòries de les coses que passen. Cròniques de la Secundina, la portera del número 13”

 

Ara.cat
Ara.cat

No sóc ningú, em diran vostès, per criticar ses senyories dels Parlaments de tots els colors i de tots els indrets —perquè ja deia el meu Eusebio que “a tot arreu se’n fan de bolets quan plou”…—, però no els fa bullir la sang que els que cobren perquè ens representin, s’entretinguin mirant el mòbil, enviant-se ocellades —o com se diguin allò que corre, gairebé sempre, amb insults i bajanades— o missatges per demanar que volen un ou ferrat per sopar i anunciar que “ara vinc, carinyu”?

I quan dic que ses senyories s’entretenen amb el mòbil en les sessions parlamentàries, només parlo dels que hi són, ja que la majoria de vegades els seients dels parlaments estan més buits que els dels estadis on es juga un partit de fútbol femení de segona B.

Ah! I pels que s’han oblidat el mòbil a casa, la cambra els proporciona altres entreteniments: concursos de qui badalla amb la boca més oberta —amb premi a qui mostri abans les amígdales—; degustació de xiclets de sabors diversos que cal mastegar ostentosament per poder competir amb l’oposició en la cursa bombollera; recerca de temes aliens a allò que s’està debatent per poder oferir rialles i fer intercanvi de xafarderies amb qui tenen al costat —si és que hi ha algú!—, sense oblidar, claro, els despistats que es pensen que es troben al sofà de casa i es plantifiquen una “manteleta” damunt les espatlles i allarguen la figura com si estiguessin a punt per mirar la tele amb un gatet a la falda.

Què volen que els digui? Jo em pensava que cobraven per treballar per a nosaltres, la “ciutadania” de la qual totes ses senyories s’omplen la boca, quan volen que els votem. No per anar al parc d’atraccions; no per enviar-se missatgets d’adolescents; no per poder fer campana sempre que els passi per la barretina; no per riure’s dels qui els paguem el sou… Però ja saben que jo no tinc estudis i sóc una ignoranta, i claro, hi ha coses que se’m deuen escapar…, però no haurien d’apagar el mòbil quan són a la feina, com qualsevol dels altres mortals de la “ciutadania”?

 

Article publicat a www.mariavilanova.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s