Per Eduard López Mercadé

EFE OUT© RADIAL PRESS
EFE OUT© RADIAL PRESS

 

Després d’un llarg periple injustificable de sis anys i mig de compliment de condemna per direcció d’associació terrorista , Arnaldo Otegi sortirà definitivament -sembla, vaja- el proper 1 de març. Finalment, una sentència ha estat benèvola en el seu cas i ha considerat que els terminis en què va haver d’estar als jutjats abans de l’estada a la presó s’han de computar com a compliment de la condemna, i li estalvia gairebé un mes més de reclusió.

Tot i així, la qüestió judicial encara no està tancada, ja que queda per determinar, i això està en mans del Tribunal Suprem, quin és l’abast de la inhabilitació per ocupar càrrec públic que encara tindria pendent. Si es considera que això afecta a a qualsevol càrrec representatiu, Otegi no podria encapçalar una candidatura de l’esquerra abertzale a les properes eleccions de finals d’aquest any -i de les següents, de fet-.

Sens dubte, en el marc del nacionalisme espanyol, hi ha pànic a un Otegi candidat a lehendakari investit per l’aurèola de màrtir de l’independentisme basc. Un màrtir forjat dins una interpretació singularment dura de la llei penal que ha fet d’ell un presoner polític dins la Unió Europea. Una UE que ha girat la cara amb vergonya, malgrat la intervenció de mediadors internacionals destacats en el procés de pau que l’Estat espanyol continua boicotejant impassiblement.

D’un no-conflicte intern a la UE a un altre d’extern, protagonitzat pel Regne Unit, pel seu sistema judicial, que ha conclòs en una investigació pública el que era vox populi indiscutible: que l’assassinat de l’exespia rus Aleksandr Litvinenko perpetrat a Londres el 2006 va ser executat seguint els dictats del Kremlin. Es tracta de l’enverinament per ingesta de material radioactiu del penedit que va denunciar la brutalitat russa en la repressió de la insurrecció txetxena i que va arribar a acusar en un llibre el servei secret rus d’estar al darrera de les voladures d’edificis a Moscou el 1999 que oficialment es van atribuir als terroristes txetxens i que van causar 300 víctimes mortals. Un dels dos assassins és un exagent rus, diputat condecorat per Putin. Els dos acusats continuen protegits al seu país sense que es concedeixi la seva extradició . El resultat de la investigació i la denúncia pública de les autoritats britàniques han quedat en un modest altercat diplomàtic. Rússia té molt poder avui.

Curiosament, Litvinenko va ser assassinat amb un te enverinat per poloni 210 a l’hotel Millennium de Londres. No puc evitar associar el nom de l’hotel a les novel·les d’Stieg Larsson que s’han fet cèlebres mostrant un món on trames internacionals es dediquen a foscos negocis. En aquest món d’espies i poders estatals que es prenen a la lleugera la legalitat, el cas Otegi ens apareix amb clara lluminositat com l’intent de l’Estat espanyol de col·locar en el mateix sac els que van usar mètodes terroristes i els que van lluitar per desterrar-los en benefici de la lluita política pacífica i democràtica.

El mateix Otegi va dir l’any passat en un entrevista al diari La Directa feta per correu ordinari, que era evident que a l’Estat espanyol li interessava el manteniment de la tensió de la violència al País Basc. I que fins aquí, de moment, podia parlar.

Sens dubte aquest mateix Estat té tanta por al que pugui dir Otegi com al que el mateix Otegi pugui guanyar en unes urnes lliures.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s