Per Carla Mallol Güell/

www.tronviggroup.com
http://www.tronviggroup.com

 

De la poesia, n’hauríem de gaudir cada dia i no tan sols un dia de l’any. Cada 21 de març homenatgem la poesia: la reivindiquem i en recordem la seva existència. Però, i els 364 dies restants? Qui parla de poesia? A les escoles, instituts, facultats d’Humanitats i encara… Es parla de poetes canònics, curriculars i poca cosa més.

 

Qui llegeix poesia avui? Ben pocs!  Una amiga va preguntar-me una vegada, I no t’avorreix llegir poesia?. Me la vaig mirar atònita! Avorrir, la poesia? Un cop vaig haver-me refet de la bufetada, vaig demanar-li si n’havia llegit mai, de poesia. La seva resposta va deixar-me encara més estupefacte: Mai

 

Vaig animar-la a acostar-se a un llibre de poemes i obrir-lo per qualsevol pàgina a l’atzar. Aquesta és la màgia de la poesia, la seva fugacitat. Mig minut, un vers, un parell o un poema sencer,  llegit al metro, al vàter, al llit, al sofà o en una classe magistral de literatura i  que pot ser tant intens com una novel·la o una pel·lícula sencera, pot remoure’ns, colpir-nos i fins i tot, canviar-nos.

 

La poesia, feta d’instants fugissers, passatgers, efímers, amb el seu ritme, la seva cadència, ens atrapa, ens captiva i ens endinsa en la seva atemporalitat. Pocs són els qui llegeixen poesia però, no són els estats de Facebook moltes vegades poesia, pròpia o aliena, parafrasejada o plagiada? No ens recorden alguns estats els turmentats poetes romàntics? O no són molts anuncis publicitaris, pamflets, graffitis o moltes cançons, poesia? Anem a concerts i ens emocionem, sabem de memòria lletres dels nostres grups preferits, oi? Què ens separa dels oients de les àgores, que escoltaven poesia recitada i musicada? Segles i segles… I poca cosa més.

 

La poesia viu, avui i cada dia. S’ha transformat, motllejant-se, atenta a les noves formes d’expressió, als nous mitjans: la poesia perviu i és gràcies a tots nosaltres, poetes i lectors. Miquel Martí i Pol,  solia dir que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no era capaç de donar-li. Fem, doncs, que cada dia sigui el Dia de la Poesia: llegint poesia, sigui on sigui que la trobem!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s