Per Eduard López Mercadé//

Banc Expropiat
http://www.vilaweb.cat

El cas del Banc Expropiat de Gràcia, momentàniament calmat, ha destapat, en esclatar el conflicte, quina realitat ocultava: un local okupat pagat per l’Ajuntament de Barcelona, per decisió de l’anterior alcalde Xavier Trias, a esquena dels mateixos ocupants.

La revelació de l’actual alcaldessa Ada Colau d’aquest contracte de lloguer, tan substanciós com 65.000 euros anuals, que el municipi va pagar fins a final de l’any passat als propietaris del local, antiga seu de Caixa Catalunya, ha desfermat tota mena de comentaris, rebutjos i hostilitats. Incloent la dels propis okupes. Trias s’ha quedat bastant sol defensant una mesura que va emprendre d’amagatotis per assegurar una pau social que el conflicte de Can Vies, al veí barri de Sants, li havia ensenyat a témer.

Tot això legítim -la polèmica, dic- i previsible. El que m’omple de perplexitat és que la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi anunciat que obre una investigació per si l’actuació de l’exalcalde Trias pogués ser objecte de delicte de malversació de fons.

Em sembla insòlit que es busqui en un acte de gestió patrimonial corrent com és la subscripció de contractes de lloguer per part d’un Ajuntament per destinar-los a finalitats socials -les que siguin- un il·lícit penal. Pot derivar-se’n, probablement, alguna irregularitat administrativa en la contractació, però la iniciativa de la fiscalia sembla  contravenir tota la doctrina administrativa i jurisprudencial que deixa en els marges dels actes polítics la valoració de la finalitat de l’ús dels fons públics.

Perquè, si la invasió judicial de l’àmbit polític arriba a aquest extrem… per què aturar-se en una acció d’un municipi, per gran que sigui com és el cas, i no arribar a les grans decisions d’Estat? Per què la Fiscalia del TSJC es preocupa del destí de 65.000 euros i no s’ha preocupat cap Fiscalia -que no oblidem que actua sota un principi jeràrquic i altament centralitzat directament sota les ordres del Ministeri de Justícia- d’investigar la destinació de desenes de milers de milions al rescat de bancs i caixes, per eixugar uns deutes privats que han acabat sent deutes públics -per tant de tots-?

Si certament la teoria administrativa atorga als municipis la consideració de corporacions, en un sentit que ve a aproximar-les a les entitats de persones jurídiques col·lectives, i l’ordre constitucional espanyol confereix als poders autònomics i estatal el deure de supervisar-los i controlar la legalitat de les seves actuacions, la fiscalització no pot anar més enllà de l’anàlisi de l’ús de les seves competències i del manteniment dels procediments legals en la presa de decisió i els actes administratius subsegüents. I, en tot cas, la llei els atorga la capacitat de forçar-los a actuar quan facin deixadesa dels seus deures. Cosa que sembla precisament lluny del que ha fet l’Ajuntament de Barcelona en aquest cas. Ficar el nas en la finalitat de l’acte suposa una invasió de la seva autonomia política, que els reconeix l’art. 140 de la Constitució.

En el fons, és la mateixa política que fa semblar lícit que els fiscals i jutges fiquin el nas en els comptes de la Generalitat per veure què és i què no és legítim. Però en aquest cas, ens agradi o no, es tracta de la fiscalització política que queda en mans d’un tribunal d’ordre especial que vigila la distribució de competències -el Constitucional-. Extravasar-ho als tribunals ordinaris ja sembla una pas qualitatiu, similar al que ha fet el mateix TSJC en les sentències sobre l’anomenada immersió lingüística, en què ha trepitjat fins i tot la zona de la regulació legislativa o reglamentària.

En termes encara més clars: des de l’alta direcció política de l’Estat -duta a terme pels partits que tan constitucionalistes se’n vanten de ser-, s’usa com a arma el poder judicial, no precisament per respectar la seva esfera de poder, sinó per fer-ne un ús groller de la seva intromissió on no li correspon. En definitiva, per polititzar-lo en el pitjor sentit de la paraula.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s