Per Eduard López Mercadé//

no-exit-beyond-point-sign-warning-64476506

Ho ha dit avui Xavier Domènech, cap de llista d’En Comú Podem a les eleccions legislatives espanyoles del proper dia 26 de juny, en una entrevista al diari ARA: Catalunya està en un atzucac perquè el pressupost és el principal instrument de govern.

La paradoxa és que l’atzucac català és clau d’un altre atzucac, l’espanyol, que va abocar a aquesta segona versió de les eleccions del passat desembre, on es va manifestar la paràlisi que té la vida política espanyola en mans d’un govern en funcions.

Ja tornarem al tema de qui té el poder en les seves mans en aquest Estat tan peculiar, però pel que fa al nus que en el procés  ferma el retorn del projecte dels pressupostos al govern al que obliga el vot de les esmenes a la totalitat de tots els grups parlamentaris exclòs el de Junts pel Sí, cal dir que reflecteix una doble cara de coherència/incoherència dels grups parlamentaris que es neguen a tirar endavant el tràmit parlamentari d’uns pressupostos que han mirat de quadrar un cercle diabòlic entre l’ofec autonomista i la creació de les estructures d’un futur Estat català sobirà.

En primer lloc, evidentment, la CUP: la seva coherència anticapitalista resulta incoherent perquè no nega la bondat d’uns comptes més socials que els anteriors, però li nega el vot per una manca de senyals de ruptura amb l’Estat autonòmic. I en segon lloc de les formacions d’esquerres no independentistes: Catalunya Sí que es Pot i PSC, que donen el mateix no quant no poden sostenir el full de ruta sobiranista que en teoria els números encarnen.

En el joc, sobrevola l’intercanvi principal d’acusacions sobre la hipòtesi que no hi hauria existit voluntat negociadora per part del govern de Puigdemont i la conselleria de Junqueras, vist des de l’oposició o  els teòrics aliats de la CUP, i per part dels altres grups des de Junts pel Sí. Algú menteix, o tots, o algú està confós, o tots.

Mentrestant, què i qui fa i desfa a una Espanya amb un govern en funcions que ja va camí de superar en un any el seu mandat democràtic a les urnes? Potser el Tribunal Constitucional  que continua impertèrrit de tombar lleis catalanes o fins i tot decisions de la Mesa del Parlament català, aparentment dedicat en exclusiva a la tasca de marcar el Procés? O els altres tribunals, ja sigui l’Audiència Nacional o un modest jutjat de primera instància de l’àrea metropolitana barcelonina, que es dediquen a jutjar presumptes fraus fiscals i fins i tot estafes a fons d’inversió d’estrangers per part dels cracks del Barça? O són més aviat altres poders que des de l’ombra actuen en la línia que els interessa i novament tenen l’atzucac català en el seu punt de mira més suculent?

Una pista podria donar-la la curiosa situació del judici contra Leo Messi per evasió d’impostos. El ministeri fiscal va retirar els càrrecs contra l’astre blaugrana, però l’advocat de l’estat ha mantingut una acusació amb una sol·licitud de vint-i-dos mesos de presó. El que resulta revelador és saber que la responsable màxima dels advocats de l’Estat sigui  Marta Silva de Lapuerta, filla del que fou ministre dels governs de Franco, Federico Silva Muñoz, i neboda de l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta. I, molt interessant també, va ser membre de les directives del Reial Madrid presidides per Florentino Pérez entre 2000 i 2006. I és que la Llotja del Bernabéu sí sembla un poder que es manté sempre a tot drap. I, a diferència de l’equip de futbol que passeja les seves glorioses gestes pel seu davant, no descansa a l’estiu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s