Per Eduard López Mercadé//

trioaçores

La crònica negra barcelonina s’ha sacsejat aquests dies per un crim doble comès per un majordom d’origen filipí contra un altre ciutadà de la mateixa nacionalitat que treballava també com majordom en l’acomodat districte de Sarrià-Sant Gervasi, i contra una empleada de sucursal bancària. Aparentment, la causa era la disputa sobre un crèdit del qual s’hauria beneficiat -o més aviat sentit perjudicat- l’homicida que després es suïcidaria.

Els crims del majordom són una mena de tradició burlesca de la novel·la negra. Aquests dies ha vist la llum pública l’informe Chilcot, el producte d’una comissió investigadora ordenada pel Gordon Brown, el primer ministre britànic successor de Tony Blair. I deixa aquest molt mal parat. Tant per haver entrat en tota la trama de mentides i mitges veritats que va emparar una intervenció bèl·lica contra l’Iraq de Sadam Hussein com pel seu paper servil i submís a l’orientació del seu cosí americà, George W. Bush.

 

Si no es pot dir que l’informe hagi estat redactat amb diligència (ha trigat set anys a elaborar-se), sí es pot dir que és contundent i rigorós, redactat en el transparent llenguatge administratiu tan british, i amb un ampli i convincent desplegament de proves documentals que mostren el ventall d’irregularitats de què acusa els perpetradors del crim. O sigui, Bush i els seus necessaris assistents, Blair i… Aznar. Els majordoms.

Ara bé, si almenys Blair s’ha d’enfrontar ja de fa anys a l’acusació i la mirada crítica de la seva opinió pública, Aznar, certament més contestat al seu dia, els dies del desencadenament de la guerra, avui sobreviu sense haver de retractar-se de les conseqüències nefastes de les decisions d’aquell malaurat trio de les Açores.

Blair diu en el seu descàrrec que el món és avui més segur i millor, encara que admet que alguns puguin opinar el contrari. Naturalment, algú que tingui ulls a la cara o orelles per escoltar les notícies mundials de cada dia.  No cal ni llegir-se informes també exemplars com el publicat recentment pel Control d’Armes dels Països Baixos, el Transnational Institute i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, l’informe Guerres de frontera, per comprovar com les grans corporacions que primer van fer negoci amb la venda d’armes amb els conflictes que Bush i els seus majordoms van provocar, avui es mantenen en les línies altes de les gràfiques de guanys gràcies a la crisi de refugiats que han causat els mateixos conflictes, i que elles ajuden a gestionar amb la venda dels nous sofisticats productes de control de fronteres (eufemisme per evitar parlar del segellat de les portes d’entrada a Europa).

Una cadena certament virtuosa, però només per a un grapat de veritables criminals.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s