Per Gemma Gil Aris//
Casilda_1

Soledad Casilda Hernáez Vargas  neix bohèmia i lliure el 14 d’abril de 1914, any d’inici de la Primera Guerra Mundial. Ho fa en una estança de la Casa Cuna de Fraisoro (Guipúscoa). Sempre va estar orgullosa dels seus orígens, filla de mare soltera, amb una àvia gitana i nòmada, i uns oncles anarquistes i pròfugs. El primer dels seus records infantils és l’enterrament laic d’un parent presidit per la bandera de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Això marcaria el seu futur.

La infantesa de Casilda ve marcada per la pobresa, encara que amb molts somnis i històries, dites a la vora del foc, de boca dels seus parents. Només sent parlar de justícia i llibertat. Assisteix a classe en una escola pública d’Atotxa a Sant Sebastià, aprèn a resar, escriure, llegir i poc més: ja està amb això preparada per treballar. Presencia les vagues de “Discos Columbia” a Sant Sebastià, de la casa anglesa Regal, la de les fulles d’ afaitar La Palma i altres comerços. És detinguda per participar i donar suport a la vaga als treballadors d’una fàbrica de taps de suro al barri d’Egia a Sant Sebastià.

S’afilia a la CNT. Aquest fet té el seu risc, ja que el sindicat anarquista està declarat il·legal per la dictadura de Primo de Rivera. Quan es proclama la República té 17 anys i moltes ganes d’aprendre. Són els Ateneus Llibertaris, controlats pels anarquistes, la seva segona escola. Varen ser moltes les dones obreres, sense recursos, que en aquests centres van trobar l’oportunitat de formació intel·lectual. El 5 d’octubre de 1934, any conflictiu, es declara una vaga general. Contra ella el govern de Lerroux deixa caure una cruel repressió. Casilda participa activament en les jornades de lluita que es  desenvolupen a Sant Sebastià, on és detinguda. No s’ho esperava però el tribunal de guerra la condemna a 29 anys de presó. Durant aquest període, ella ens diu: els passo entre converses, lectures i esperança. El lot de tota presa. Al cap d’un any és alliberada.

Encara és jove, però la vida no li somriu gens. L’estigma de la seva mare i àvia, el treball dur i la pobresa, la porten a descobrir la gran discriminació que pateixen les dones, i ella més. Des de petita ha escoltat dels seus parents parlar de justícia i llibertat, ara comprova que la societat que s’estava construint era injusta amb les dones. A l’associació de dones anarquistes “Mujeres Libres“, creada a l’abril de 1936, troba la solidaritat de gènere que buscava. Aquesta associació arriba a convèncer a més de 20.000 dones, que s’afilien perquè en aquest espai troben la possibilitat d’alliberar-se per partida doble: com a revolucionàries i com feministes. “Mujeres Libres” aglutina dones, obreres o no, que pretenen preparar-se per ocupar un espai propi dins de la revolució social.

Amb el triomf electoral del Front Popular, el 1936, Casilda troba un home poc comú. Un home per a tota la vida, era Felix Likiniano, nascut a Eskoriatza (Guipúscoa). Té cinc anys més que ella, és un dirigent anarquista expert a establir batalles per defensar les seves  idees. Viurà refugiat a Biarritz fins a la seva mort l’any 1982, amb la companyia de “Kasi” (Casilda), que deixarà aquest comentari: Aquesta unió en llibertat va donar una altra dimensió a la meva personalitat.

Casilda_2

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s