Per Eduard López Mercadé//

el periodico.com
el periodico.com

Albert Sánchez Piñol ha enllestit uns tres anys després del seu indiscutible èxit “Victus” una continuació o segona part, “Vae victus” , una frase llatina deformada convenientment que ens remet a l’ai, dels vençuts que explicita el lament pels derrotats a la Guerra de Successió que tracta a bastament a la primera i monumental novel·la.

Certament, si “Victus” ens deixa al mateix peu de la desfeta terrible que anorrea el règim de les constitucions catalanes, resulta prometedor esperar veure què en pot passar dels que carreguen amb la desfeta, els supervivents del bàndol derrotat, aquell narrador Martí Zuviría especialment. De fet, hom podria esperar que Sánchez Piñol ens dugués a l’exili vienès que van obtenir els refugiats nostres de l’època. Però, en fi, Piñol és sempre sorprenent, i opta per fer anar Zuviría en la direcció contrària, a fer les Amèriques.

Res a objectar, tanmateix. És llibertat de l’autor situar el personatge-un esperit lliure– on li sembli. Aviat descobrirem, de tota manera, que ens trobem més que amb una sola història amb quatre, més aviat relats llargs, que seguiran el fil de la narració del Zuviría quasi centenari a la seva soferta escrivent alemanya, que ens faran tornar a Catalunya en la guerra entre l’Espanya borbònica de Felip V i la França post-Lluís XIV, i consecutivament a la mateixa Barcelona sotmesa al ferri control de la Ciutadella per retrobar el pèrfid Verboom, per acabar amb un trajecte des d’Anglaterra als paisatges australs, de la mà d’un Zuviría que, ja amb més de setanta anys, s’enrola en una expedició del famós capità Cook.

És indiscutible l’agilitat amb què transcorren aquestes peripècies, però també sembla obvi que el pols narratiu es va afeblint a mesura que s’avança en el llibre. I, com si aquest afebliment esdevingués fatiga, cada relat s’escurça més que l’anterior, i el que podem potser encara denominar agilitat en el primer i més llarg, el que recorre el país dels yames de l’actual Carolina del Sud, acaba sent en veritat precipitació i dispersió. Com si de la ment d’un avançat nonagenari estiguéssim extraient les històries, els buits i salts en el temps ens deixen sovint amb la impressió que el fil argumental queda lluny d’esgotar la nostra curiositat.

El problema és que les llacunes ens deixen insatisfets. Especialment, si un explora les pàgines relatives a les conteses bèl·liques de 1719, on irromp la poderosa figura de Pere Joan Barceló, el Carrasclet, que de totes totes veiem desdibuixat per manca de tractament, tot i que es recuperi posteriorment, en el darrer relat, la seva figura.

Aquest darrer relat és, sens dubte, el menys reeixit, i ens abandona Zuviría a una platja neozelandesa, abruptament, el que ens fa pensar que una tercera part encara ens està destinada. Lamentablement, no amb la mateixa alta expectativa que ens havia deixat la grandiosa epopeia de “Victus”.

 

vae victus

VAE VICTUS

LA CAMPANA

Codi: 445708

EAN: 9788416457083

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s