Per Gemma Gil Ares//

Tzu-Hsi

No tenia nom, millor dit, un nom registrat, escrit en documents. Es creu que va viure amb els seus pares, d’origen manxú. El pare estava molt a prop del govern, probablement com a funcionari de rang superior. Va ser educada pel seu pare com un home, era la gran de cinc germans. El seu pare, coneixedor de la seva intel·ligència, va confiar-li els coneixements que estaven limitats als homes, fent que el seu parer fos escoltat, cosa totalment inaudita en aquells temps –segle XIX a Xina- en una dona.

L’any 1852, puja al poder l’emperador Xianfeng. Segons els documents trobats de l’època s’obre un procés de selecció per elegir les concubines de la cort. En aquell temps aquesta selecció estava reservada a les dones joves manxús o mogoles de bona família.
La dinastia que governava era la dels Qing, de ètnia manxú. Portaven més de dos-cents anys governant Xina. Res no havia canviat en dos segles, els emperadors vivien dins de la Ciutat Prohibida, sense cap contacte amb els seus súbdits. Els seus ordenaments eren durs i arbitraris: no es permetia que homes i dones anessin junts pel carrer, les dones estaven totalment sotmeses als homes, foren pares, germans o marits; a les dones se les obligava a no deixar-se créixer els peus, símbol de puresa; havien de suportar els horribles dolors que aquest costum imposava: com més petits i deformats eren els peus més possibilitats tenien les dones joves d’un bon casament. Aquest fet va comportar la terrible invalidesa de moltes d’elles a mesura que anaven fent-se grans, i havien de suportar uns dolors extrems durant tota la vida.

Tzu-Hsi no era bonica, com altres de les que es van presentar, però tenia uns ulls grans i vius, que feia servir oportunament, a part d’una especial elegància i  una profunda intel·ligència. Tot això va fer que captivés l’Emperador. I el dia 26 de juny de 1852 va entrar a la Cort. Tothom l’anomenava Lan, nom que a ella no li agradava gens, així que va demanar a l’Emperador que li canviés, i va ser llavors quan la va anomenar Tzu-Hsi, (Ci-xi) que significava bondadosa i alegre.

Durant el seu primer any de concubinat es va trobar amb un període on van esclatar revoltes que duien l’imperi a una continuada sagnia, que amenaçava amb acabar amb la desaparició de la dinastia Qing. Tzu-Hsi, probablement portada per un excés de confiança en ella mateixa, acostumada com estava a casa seva on opinava i participava de les converses, va comentar a l’Emperador el que pensava respecte de la seva situació. Xiangfeng i els membres de la Cort ho van considerar com una greu ofensa. Resultava intolerable que una dona es fiqués en els assumptes d’Estat. Tant gran era l’enfurismada del emperador que va proclamar un edicte en què es deia que si moria abans que Tzu-Hsi, i aprofitava l’avinentesa per intervenir en la política de l’Estat, aquesta fos literalment exterminada.

Tzu-Hsi, desesperada va anar a buscar consol en l’emperadriu Zhen, dona molt assenyada i intel·ligent, que va fer destruir el document i després la va acollir sota la seva protecció. Així és com va aprendre una lliçó molt important: si volia sobreviure en aquell món, havia de tenir la boca tancada.

Sols era cridada davant de l’Emperador pels seus coneixements en pintura i música, en especial l’òpera, on la valoraven pels seus amplis coneixements. A poc a poc va anar escalant posicions dins del concubinat, fins a arribar a ser la cinquena concubina. Llavors va quedar embarassada. El 27 d’abril de 1856 va néixer el primer fill, el primer mascle de l’emperador. Aquest infantament li va fer pujar de rang, i va passar a ocupar la segona posició darrera de l’emperadriu Zhen, amb la qual mantenia una estreta amistat.

Poc després del part, França i Anglaterra, cobejoses de les riqueses de Xina, li van declarar la guerra. L’obsolet i antiquat exèrcit xinès, restat d’opcions, no va poder fer res contra les innovacions i modernitat dels europeus, que van arribar ràpidament a les portes de Pequín, d’on amb gran lleugeresa havia sortit tota la cort anant en direcció als palaus del Nord del país. Allà l’emperador, vell, malalt i quasi assumint la derrota, morí el 1861.

Xiangfeng creia que tot el que feia a la seva successió estava perfectament detallat. Quedarien fora de la regència les dones, és a dir, l’Emperadriu Zhen i Tzu-Hsi, i va anomenar vuit regents fins que el seu fill tingués l’edat de governar. Però,no va comptar amb la intel·ligència i persuasió de les seves dues dones.

Tzu-Hsi va idear un pla. Va mantenir davant dels vuit regidors que tot document que hauria d’anar signat pel nou emperador, que era menor d’edat, portaria obligatòriament dos segells, que ocasionalment el difunt emperador havia deixat  sota la custòdia de  l’emperatriu Zhen i d’ella mateixa.

Aquest fet, que podia considerar-se una qüestió sense importància, va ser cabdal, ja que  les va permetre vetar, prohibir lleis i aconseguir negociar les mesures que es cregueren convenients. Així i tot, Tzu-Hsi mai va poder dirigir-se als funcionaris cara a cara. Sempre ho va fer asseguda darrere d’un paravent groc. Des del darrere del paravent va aconseguir donar un cop d’estat contra els vuit regents, amb la complicitat de l’Emperadriu Zhen, i va poder desfer-se d’ells, afrontant la possibilitat que si fracassaven podien ser condemnades a morir pels 1000 talls (forma d’execució tradicional a la Xina).

Va posar fi a les guerres i rebel·lions i va acabar amb les tradicions absurdes. Va aconseguir abolir les execucions anomenades de 1000 talls, va reformar l’educació, impulsar la construcció del ferrocarril i la xarxa elèctrica, i inspirar la redacció de la primera Constitució, on es recollia la llibertat de premsa i donava els primers passos per una democràcia parlamentària a còpia de l’anglesa. Va convertir Xina en aliada comercial amb els països amb més bagatge mercantil.

Va morir el 1908. Mai havia sortit de la Ciutat Prohibida i sempre rebia els ambaixadors i comerciants rere el paravent groc. Quatre anys després de la seva mort, cau la dinastia Qing i Xina es converteix en una república.

Si voleu aprofundir en Tzu-Shi, podeu llegir “La gran Dama” de Pearl S. Buck, Premi Nobel de Literatura de 1938, oblidada escriptora que va viure i passar molt temps a Xina. O recentment el llibre de Juang Chin “Cixi, la emperatriz” publicat aquest any, on incorpora més detalls obtinguts de nova  documentació que va trobar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s