Per Gemma Gil Ares//

dian-fossey

L’any 1988 s’estrenà la pel·lícula “Gorilas en la niebla”, que va obtenir un notable èxit. L’actriu nord-americana Sigourney Weawer donava vida a una dona, Dian Fossey, que va posar totes les seves energies i la seva pròpia vida en la defensa dels goril·les africans, en perill d’extinció.

 

La pel·lícula va aconseguir que cinc anys després de la seva mort Fossey fos un personatge popular, cosa que no va ser així durant la seva existència. Va ser llavors que la comunitat científica reconegué la seva tasca com a etòloga. Llavors ja no hi havia les reticències que es van aixecar quant va arribar a Ruanda, un país on la majoria dels seus habitants vivien en la misèria i era poc entès que les autoritats haguessin de protegir els goril·les.

Fossey va néixer a San Francisco el 16 de gener de 1932. Sempre va ser una nena solitària, introvertida, però amb un gran interès pels animals. Els pares la pressionaven perquè fes estudis d’economia, però es va graduar en Teràpia Ocupacional. Amb el títol a la mà, es va traslladar a Louisville (Kentuky), on va treballar en una escola amb nens discapacitats. Tot feia pensar que Fossey no anava per ser aventurera, fins que tot va canviar en llegir el llibre de George B. Schaller, (un dels primers biòlegs coneixedor de la vida salvatge a Africa, Àsia i Sud-americà), “The Year of the gorille” (“L’any del goril·la”), on escrivia: “Ningú que miri a un goril·la als ulls, pot quedar-se indiferent davant la realitat que la diferència entre l’ésser humà i el goril·la desapareix, que el goril·la encara viu dins nostre”. Aquelles paraules la van obsessionar.

 

Es va embarcar en un viatge a l’Àfrica per poder comprovar la certesa de les paraules escrites. Varen ser anys de sacrifici per reunir forces i diners necessaris, però l’any 1963 va viatjar fins a les Muntanyes de Virunga, a l’Àfrica Oriental per poder observar els goril·les en el seu hàbitat natural a Mont Mikeno. Sols hi va poder estar unes poques setmanes, les suficients però per connectar amb l’antropòleg Louis Leakey, (paleontòleg, antropòleg i arqueòleg britànic, responsable de les troballes més antigues del gènere Homo, que junt amb els austropithecus, constitueixen els dos grups d’homínids coneguts fins avui). Tornà als EUA, i va continuar per espai de tres anys en el seu lloc de treball a l’escola, fins que un altre cop es va trobar amb Leakey, a Louisville, on va donar una conferència. No va ser un retrobament de cortesia, de fet Leakey estava buscant algú que per mitjà de l’estudi dels goril·les col·laborés en la investigació sobre les connexions entre aquests primats i els homes. Dian Fossey li semblava al professor una persona molt adequada, per això  li va oferir el lloc de treball. Això si, deixant clar que aquesta tasca seria feixuga i plena d’incomoditats, i a més a més sense poder comptar amb la col·laboració de les autoritats del país africà.

 

Dian no s’ho va pensar dos cops, i a finals del 1966 es va traslladar a l’actual Zaire, on va instal·lar el primer campament. A causa de les moltes inestabilitats polítiques de l’entorn es va traslladar de nou a Ruanda. Un cop allà amb l’ajut de la National Geographic Society, fundà la Karisoke Research Center, primer centre d’observació i conservació dels goril·les. La metodologia empleada per Fossey era més intuïtiva que científica, basada amb el treball de camp del biòleg Georg B. Schaller i de Jane Godall (zoòloga i antropòloga britànica, fundadora del Jane Godall Institute for Wiildlife Research Education and Conservation, amb l’objectiu d’impulsar programes de conservació i estudi dels ximpanzés). Dian Fossey va aconseguir introduir-se dins la comunitat de goril·les, imitant els seus moviments, actituds i sons… Menjava amb ells i com ells, els identificà amb noms. A poc a poc els animals varen anar acceptant-la i van acabar considerant que era una més de la colònia.

 

Amb infinita paciència, Fossey va desmuntar vells mites com la suposada agressivitat dels goril·les, a més de la presumpta condició de carnívors, quan la base de la seva menja és essencialment vegetariana. Tot anava bé, fins que un trist incident va donar noves perspectives al seu treball. Un dels goril·les, anomenat Digit, amb qui mantenia una bona comunicació, va ser mort en una emboscada dels caçadors furtius, mentre defensava a la seva família. Des d’aquest moment Dian Fossey, enfurismada, va carregar contra la caça furtiva, que duia a l’extermini dels goril·les. Fins a tal punt van arribar les seves actuacions, que s’enfrontà amb el mateix govern de Ruanda, acusant-lo de complicitat amb els furtius. L’hostilitat governamental i la derrota emocional que havia comportat la mort de Digit va fer que decidís tornar als EUA.

 

Un cop al seu país, amb l’ajut de diferents institucions, crearia la Fundació Digit, destinada a recaptar fons per la conservació de les colònies de goril·les, mentre escrivia a diferents revistes, com la National Geographic, que de manera decisiva influiria en les seves investigacions. Dian Fossey va ser reconeguda per la comunitat científica com una autoritat mundial per l’estudi de la fisiologia i comportament dels goril·les de la muntanya, però no tenia cap títol universitari que avalés els seus experiments. La titulació arribaria l’any 1974, quan va ser reconeguda com a zoòloga per la Universitat de Cambridge. Retirada a Cornwall, va començae a donar classes a la Universitat mentre escrivia “Goril·les en la boira”.

 

Àfrica, però, la reclamaria. Va deixar la feina, els amics i parents i va tornar a Ruanda per continuar els seus estudis amb els goril·les. La seva tasca l’havia dut a guanyar-se molts enemics, tant entre els caçadors furtius com en alguns sectors de l’administració. També per a moltes poblacions la caça era una font d’ingressos important. El 26 de desembre de 1985, es va trobar el cos de Dian Fossey, dins de la seva cabana, cosit a cops de matxet. Estava al costat del llit, amb la pistola al seu costat. Sembla ser que va intentar carregar l’arma,  però amb una munició errònia.  A la cabana hi havia signes de lluita, amb els mobles trencats. Els objectes de valor: xecs de viatge, dòlars i càmeres de fotografia eren intactes.

18-Virunga-Dian-Fossey-Grave_Fotor
Tomba del goril·la Digit al costat de la de Dian Fossey

A ningú va sorprendre el seu assassinat, ni tampoc que mai es trobés els culpables. En un principi les autoritats ruandeses van detenir Wyne McGuire, jove doctorat, que treballava a les ordres de Fossey. Aquest va aconseguir fugir als EUA, poc abans del veredicte del Tribunal, que el va comdemnar a morir afusellat tan bon punt posés els peus en sol ruandès. En el fons tot fa pensar que la mà governamental era present. El cos de Dian , després de moltes gestions, va ser enterrat entre els seus goril·les, molt a prop de Digit, en un cementiri de Karisoka, al lloc que ella va construir en el centre de recerca i on va enterrar els molts goril·les assassinats pels furtius.

 

El seu testament establia que tots els diners, inclosos els aconseguit amb la difusió de la pel·lícula i llibre, es destinessin a la fundació Digit per finançar patrulles contra la caça furtiva. Però Kitty Price, la seva mare, va impugnar el testament i va guanyar el plet.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s