Per Miquel Mur//

Carly Simon / Getty Images
Carly Simon / Getty Images

Robert de Niro va aixecar polseguera, parlant sense embuts. Li voldria donar un cop de puny a la cara a Donald Trump. I no content amb això, en un vídeo difós aquest cap de setmana, l’ha titllat de descaradament estúpid, punk, gos, lladre i tanoca. I remata la seva al·locució cridant tothom a votar, per aixafar Trump, a causa de totes les coses horribles que representa. Jon Voight, el pare de la desconsolada mitja part dels antic Brangeline, li ha retret les seves paraules via Twitter. Voight, al qual recordem en papers en pel·lícules mítiques del cinema contestatari dels 70, com “El cowboy de mitjanit” , “El retorn” o “Catch 22”, ha esdevingut un dels pocs astres de Hollywood a donar suport a l’extravagant candidat republicà. De Niro, molt elegantment, ha replicat que Voight és un bon paio, però bastant il·lús, i s’ha justificat dient que si Trump parla de clavar cops de puny a la gent, ell li vol clavar a ell.

No sé veure quin punt d’il·lusió pot generar votar aquest element que basa les seves opinions en un menyspreu declarat a tot el que soni a minoria al seu país, encara que sigui una majoria real com són les dones.  Tanmateix, ell es vanta de tenir amplis suports entre les minories racials. A una galeria de fotos, la versió digital de The Independent reproduïa avui els suports dels famoseig americà a Clinton (no gaires sorpreses: Clooney, Di Caprio, Salma Hayek, o les dives Beyoncé i Jennifer Lopez), i a Trump (gent de l’envergadura intel·lectual de Mike Tyson, Dennis Rodman o Hulk Hogan, a més del ja esmentat Voight).

La millor notícia per als partidaris de Clinton, o per als enemics de Trump -que sens dubte deuen ser més-, és la cessió desinteressada dels drets de “You’re so Vain” per part de Carly Simon per a la campanya de Hillary Clinton. La cançó, una icona de la música americana dels setanta, que retrata l’individu mascle seductor, vanitós i presumptuós, absolutament banal, ha estat objecte llargament d’especulacions sobre si tenia un referent real. Simon, que actualment té 71 esplèndids anys, va admetre fa poc que Warren Beatty era un dels destinataris de la seva sarcàstica pulla.

La versió que canta ara Simon és l’original, amb tota aquella poètica plena d’imatges suculentes de les actituds masculines, llevat d’un petit canvi: on parlava d’una bufanda de color albercoc, ara parla de cara d’aquest color. Llàstima que ja el tingui, el senyor Trump, perquè difícilment li trauran els colors actuacions tan lloables com la de la nostra admirada Carly.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s