Per Eduard López Mercadé//

PressReader
PressReader

Alep és a punt de caure, segons les diverses fonts del conflicte. Aquestes darreres hores s’ha reactivat la contesa bèl·lica, però sembla que només són els últims reflexos de la resistència, que a hores d’ara només domina ja uns pocs barris del sector est que estava en les seves mans fins fa uns pocs dies.

La caiguda imminent d’Alep un cop reconquerida Homs -la capital anímica de la revolta- farà dos anys, sembla sembrar el camí per la recuperació total del territori sirià per part del règim de Baixar al-Assad. Alep, la gran capital del nord, la històrica urbs cruïlla de camins, punt de contacte entre comunitats àrabs turques, kurdes i armènies que han conviscut pacíficament durant segles, després que els croats cristians la tinguessin en el punt de mira de la seva cobejança, pot veure’s apagada després de la destrucció sistemàtica que ha patit els darrers mesos d’ofensiva, sobretot en la zona est. Aquesta és la zona més pobre, en general, refugi en la passada dècada d’una població rural empobrida per una gran sequera, que va multiplicar el cens d’una ciutat que depassava els dos milions d’habitants fins gairebé el doble.

La situació d’Alep, salvant les distàncies, ens recorda Sarajevo, la perla bosniana, en la Guerra dels Balcans (1992-1995). Un pont entre cultures dinamitat a consciència pels extremistes de la neteja ètnica. El règim sirià, amb el suport imprescindible del de Putin i de les milícies pro-iranianes, ha contraatacat el que podria ser l’últim bastió de les forces rebels. Però Sarajevo va ser demolida quan encara el món no era plenament digital. Avui, Alep s’apaga entre els crits de les xarxes socials i porta la massacre arreu del món. Però, si això la fa més visible, també la fa més confusa. El caos en la xarxa sembla un eco de la propaganda del govern d’al-Assad, que ven la seva ofensiva a l’Alep com l’alliberament per a una població desitjosa de ser rescatada de l’opressió dels barbuts de l’Estat Islàmic.

Res més lluny de la realitat. Afortunadament, mitjans com la BBC, al-Jazeera i  sobretot els activistes que sobreviuen sota les bombes i davant els atacs ferotges de les milícies descontrolades pro-governamentals, adverteixen de les atrocitats que està comportant aquest presumpte alliberament. Avui ens arribava gràcies al mitjà qatarià una entrevista amb l’activista Lina Shamy aquest testimoni esfereïdor de la situació real que està patint la població civil de l’Alep que està sent alliberat, del qual també es feia ressò la BBC al seu web.

 

Aquesta és la crua realitat, que passa sota els nostres nassos sota les versions interessades que novament en nom de la guerra contra el terrorisme estan imposant una visió autoritària del món. L’Estat Islàmic, mentrestant, ha contraatacat i guanyat terreny a Palmira de nou. Lluny d’estar mort per l’atac a Alep, hi ha trobat un respir. Dins del complex i sovint indesxifrable tauler d’escacs dels interessos que s’entrecreuen en aquella martiritzada zona, els de sempre (les minories ètniques, els combatents de la llibertat, els pacifistes,  els que simplement no compten per als poderosos) tenen de nou les de perdre.Avui mateix ens arribava la notícia de la mort sota les bombes d’un dels herois dels dies de resistència d’Alep, el pallasso que mantenia l’humor dins la sagnia, Anàs al Basha. Descansi en pau. I també els supervivents, si és que la pau arriba algun dia.

 

Anàs al- Basha. AP.
Anàs al- Basha. AP.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s